Dolmens i Menhirs
La traça del primers habitants de Roses es troba molt a la vora del nucli urbà, disseminada pel la muntanya, al paratge conegut amb el nom de la casa cremada. Es tracta de les edificacions funeràries d'aquests pobladors: dòlmens, menhirs i cistes; els quals van formar part dels rituals d'aquests individus durant època Neolítica. Tres són els dòlmens que destaquen en el parc: La Creu d'en Cobertella (3000-2700 aC), el Llit de la Generala (3200 aC) i el cap de l'home.
El recorregut del parc comença al dolmen de la Creu d'en Cobertella, les proporcions del qual el converteixen en un dels més importants de Catalunya ja que disposa d'una galeria coberta per una llosa de vora quatre tones de 5,20 metres de longitud, 2,45 d'amplada i 2,14 d'alçada.
Aquest dolmen va ser declarat monument històrico-artístic l'any 1964. Seguint el recorregut senyalitzat també s'hi poden admirar els dos menhirs de la Casa Cremada (Tercer o quart mil·lenni a.C), els dòlmens del Llit de la Generala i del Cap de l'Home i les coves-dolmen de la riera de la Quarentena (2500 a.C). Molt a la vora del recorregut, si el visitant es desvia cap al pla de les gates es trobarà amb un altre monument funerari com és la cista de les escombraries i si se segueix el camí, en un revolt, s'hi troba l'anomenada Tomba del General. Més enllà, i ja a la falda del puig Alt, hi ha les dues cistes datades de final del cinquè mil·lenni a.C, inici del quart.
Ell lloc d'on s'han extret les restes més antigues trobades a la població és dins de l'itinerari del parc megalític de Roses. Es tracta de l'únic vestigi del paleolític superior (Magdalenià), el Cau de les Guilles, situat en el desnivell de la riera de la Cuana al costat d'uns lledoners. Les restes materials recuperades en aquesta cova estan exposades a les vitrines del museu de l'Espai Cultural Ciutadella.
El parc megalític de Roses és molt complert pel que fa el gran nombre de sepulcres neolítics i les diverses tipologies que composen l'itinerari: dòlmens de galeria, menhirs, cistes i coves-dolmen. A més, el visitant podrà gaudir durant el recorregut de l'abundància de cassoletes i reguerons esculpits en roques i afloraments, unes formes de representació prehistòrica que reben el nom d'inscultures i que es troben disseminades per tot el paratge.
Altres elements patrimonials
La Ciutadella és un bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) i jaciment arqueològic en continua investigació on es pot gaudir d'un complet itinerari senyalitzat i conèixer les diferents ocupacions històriques del lloc a través de les restes conservades, del s.IV a.c., data de la fundació de la colònia grega de Rhode, fins al s.XX.
La fortificació renaixentista clou un recinte que conté un jaciment arqueològic de cronologia molt àmplia, amb restes d'època antiga (barri hel·lenístic) i visigòtica o tardo-romana (edifici A). De la Roses medieval són presents el monestir i el nucli urbà que es desenvolupa al voltant amb els diferents perímetres de muralles, fins a la darrera fase, la d'època moderna, de les qual se'n conserven les restes de diferents edificis militars.
Actualment aquest és un espai on el visitant pot passejar en un ambient relaxant, llegir a l'aire lliure envoltat de silenci, aprofitar l'àrea Wi-Fi o, simplement, gaudir d'un entorn incomparable. Per tal d'arribar a un públic ampli, la Ciutadella disposa d'un espai modern, diàfan i polivalent, que allotja propostes expositives de diferents temàtiques, mostres didàctiques, conferències i actes.
Dades de contacte
Telèfon: 972 151 466
Horaris d'obertura del monument
Hivern
D'octubre a març: de dimarts a dissabte, de 10 a 17 h, i diumenges de 10 a 14 h
Dilluns tancat, excepte festius: de 10 a 14 h
Setmana Santa: de 10 a 20 h
Estiu
Abril i maig: de dimarts a diumenge de 10 a 20 h
Juny i setembre: de dilluns a diumenge de 10 a 20 h
Juliol i agost: de dilluns a diumenge de 10 a 21 h
Tancat el 25 i 26 de desembre, 1 i 6 de gener
Bé Cultural d'Interès Nacional, el Castell de la Trinitat és un dels primers exemples de fortalesa d'artilleria de costa i un edifici innovador respecte a l'època en què va ser concebut i construït. Aixecat sobre un promontori que controla i defensa l’entrada per mar al port de Roses, el castell formava part de l’estratègia mediterrània de defensa que l’Imperi espanyol va impulsar durant l’època moderna.
El 1544 es van iniciar les obres de la seva construcció, per ordre del rei Carles I. El 1553 el perímetre murat ja està construït i faltava edificar l'interior. El responsable del projecte va ser l’enginyer militar Luís Pizaño que va idear una fórmula arquitectònica original per fer front a l’evolució i el perfeccionament de l’artilleria, a més de l’escenari bèl·lic de l’època. Roses, en ser dels primers llocs on es va intervenir, fou un camp de proves per l’experimentació d’un a nova arquitectura militar.
Aquest castell, popularment conegut com el de la Poncella o el Botó de Roses, presenta una planta en forma d’estrella de quatre puntes, anomenades punta de Roses (O), de la Trinitat (E), de les Medes (S) i de Sant Pere de Rodes (N), amb un cinquena punta afegida per protegir la via d’entrada al castell (revellí).
Després d'haver participat activament en les batalles dels diferents setges pels quals va passar la població i port de Roses durant els segles XVI, XVII i XVIII, el castell de la Trinitat va ser destruït definitivament el 1814. Aquest va ser objecte d’una voladura devastadora duta a terme pels anglesos que no podien protegir la guarnició que el defensava de l'atac de les tropes franceses.
Adquirit per l'Ajuntament l'any 1990, l'any 2011, després de 8 anys de treballs de restauració i rehabilitació, va ser obert al públic i integrat en el circuit patrimonial i d'equipaments culturals de Roses.
Dades de contacte
Tel.: 972 151 466
patrimoni@roses.cat
Horaris d'obertura
Hivern
D'octubre a maig: dissabtes d'11 a 17 h, i diumenges i festius d'11 a 15 h
Setmana Santa: d'11 a 17 h
Estiu
Juny i setembre: de dilluns a diumenge de 17 a 21 h
Juliol i agost: de dilluns a diumenge de 17 a 22 h
Tancat el 25 i 26 de desembre, 1 i 6 de gener
L'origen de l'actual centre històric s'ha de cercar en el raval que es va anar creant al voltant de la ciutadella a partir del segle XVII. Els desastres de la guerra i sobretot els desperfectes causats pel setge de 1645 a la vila medieval, el nucli originari de la població, conformen l'estímul per a que els rosincs optin per reconstruir els seus habitatges, de mica en mica, fora muralles. A finals del segle XVIII el nou raval de Roses ja és una població extramurs, deslligada de la jurisdicció militar de la Ciutadella i
amb unes 300 cases. La vida a l'antiga vila medieval es veu reduïda a l'ús del monestir de Santa Maria fins que el 1796 es trasllada el culte al nou temple parroquial, l'actual església de Roses.
El nou raval creix a finals dels segle XVIII, en un moment d'expansió econòmica, al NE de la Ciutadella i mica en mica es va transformant en el que avui coneixem com el centre històric de Roses. El nou centre urbà s'articulà a partir de la nova església de Santa Maria de Roses i els nous habitatges de planta i pis que es construeixen als carrers del seu voltant, seguint un urbanisme planificat i deixant enrere les antigues muralles que són abandonades.
Finalment durant el segle XIX la primera línia de mar es monumentalitza. Les cases modernistes i neoclàssiques són el testimoni de la prosperitat de Roses durant el segle XIX i XX i evoquen el record d'una època on el comerç era pròsper i les famílies adoptaven un estil constructiu vinculat amb els indians. Exemples d'aquest temps i estil arquitectònic són moltes de les cases que es troben a la plaça Catalunya (l'actual Ajuntament n'és un exemple) i al carrer de davant, el carrer Dr. August Pi i Sunyer.
Inaugurat l'1 de setembre de 1864, la construcció del far de Roses forma part d’un pla general d’enllumenat de costes i ports que es va dur a terme durant el regnat d’Isabel II. La seva llum inicialment era d’oli, més tard funcionà amb parafina i a partir de 1883 s’utilitzà el petroli com a combustible. L’any 1921 se'n va fer l'electrificació. Durant la dècada de 1990, el progressiu procés d'automatització de la senyalització marítima va fer que aquesta edificació abandonés la seva funció d'habitatge.
L'edifici, concebut també per allotjar el faroner i la seva família, conserva l'estructura bàsica original i un espai de jardí construït en bona part sobre una bateria de costa de l'època moderna que formava part de l'entramat defensiu del Castell de la Trinitat.
Reserva natural integral, terrestre i marina. Forma part del Parc Natural del Cap de Creus i és un dels llocs més bells de tota la costa catalana. Tot i que s'hi pot accedir amb vehicle de motor, a través del camí de terra de Roses a Cadaqués (GR-92), és molt millor recórrer aquest paratge a peu, per respecte a la seva gran riquesa botànica i a les nombroses espècies d'ocells i animals aquàtics. És un lloc pel que semblen sentir predilecció les balenes i dofins. Els arbres més comuns hi són el pi i l'alzina.
Al punt més elevat del cap Norfeu hi ha les restes d'una torre de guaita, anomenada La Torre de Norfeu. Es va construir pels volts del 1604, com a part del sistema defensiu del golf de Roses contra els corsaris.
Aquesta geozona constitueix un del exemples més il·lustratius de la conjunció en un mateix espai d’un patrimoni geològic, biològic, històric i cultural. De fet es tracta d’una zona amb un paisatge que presenta un grau d’antropització relativament feble on els elements geològics prenen un manifest protagonisme.
La situació estratègica de Roses ha propiciat que durant molts segles la localitat fos escenari i testimoni de nombroses guerres i conflictes internacionals. I les guerres deixen un rastre. No tant per la guerra en si sinó per la poliorcètica o l'art dels setges que evoluciona amb les innovacions en tàctiques de guerra i armamentística. D'exemples de patrimoni bèl·lic n'hi ha de totes èpoques però a Roses destaquen sobretot les construccions d'època moderna i contemporània.
La badia de Roses és el lloc que l'emperador Carles V fortificarà davant l'amenaça francesa. Les tensions que té l'imperi a nivell europeu ho propicien i la badia és un bon port natural, a recés de tramuntana, per tant s'ha d'assegurar. És així com es construeix la Ciutadella, al voltant del nucli de població, la vila medieval. Per tal de donar una major seguretat a l'emplaçament es construeix una bateria al cim de la punta de la poncella, el castell de la Trinitat. I finalment, l'obra de fortificació del litoral culmina amb la torre de Norfeu, punt de vigia avançat.
Els tres elements que representen el segles XVI-XVII rosinc són construccions exemplars a la seva època. Gairebé inexpugnables. Els millors enginyers del monarca les varen construir i la guerra, les va castigar amb cruesa. La Ciutadella després de nombrosos setges i la falta de recursos per mantenir-la s'abandona a principis del segle XIX; el castell de la Trinitat davant la impossibilitat de defensar-lo és volat i la torre de Norfeu pateix un destí semblant.
En època contemporània en canvi són els bombardejos aeris que rep la població durant la guerra civil el que motiva la construcció de dos refugis antiaeris a la vila: el refugi de la Pau, el de plaça general Prim i el de la Ciutadella. L'anomenat refugi de la Pau és l'únic que es conserva de forma íntegra. El de la Ciutadella va ser desballestat un cop passada la guerra.
L'altre patrimoni bèl·lic del segle XX conservat al terme de Roses són els búnquers i les bateries de costa que el dictador Francisco Franco va ordenar construir entre els anys 1939 i 1948 per protegir la badia d'un desembarcament enemic. Aquests búnquers segueixen en peu, sense mai haver entrat en conflicte, record de la por d'un dictador que imaginava que una invasió aliada posaria fi al seu règim. No va ser així. D'aquests nius de metralladores a Roses se'n conserven nombrosos; els més destacats, la bateria de sant Antoni sota el castell de la Trinitat i el búnquer sobre el puig de la Morisca. L'excel·lent visibilitat d'aquest últim fa que es construís sobre una antiga torre de vigia medieval.
El patrimoni bèl·lic pren importància a la societat del segle XXI com a testimoni de fets que no s'haurien de tornar a repetir. L'oblit dels horrors de la guerra és sovint el que propicia la repetició d'aquest esdeveniments fatídics. Evocar aquest record en una estructura construïda amb finalitat bèl·lica duu a una societat a no oblidar els patiments i desastres que han comportat aquest elements per instar a no repetir-los.
Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN), el poblat del puig Rom, o el "castrum visigòtic" com també se'l coneix, és un monument excepcional. Entre les fortificacions visigòtiques equiparables, és la més ben conservada i la que presenta una tècnica constructiva més acurada. No es coneix cap altra fortalesa a la península que s'hi pugui comparar, des del punt de vista tipològic. Data de l'any 650-700 i a l'interior del recinte es localitza un jaciment arqueològic cabdal per estudiar un període poc
conegut de la història de Roses i del conjunt del país.
El conjunt arqueològic està situat a la urbanització del Puig Rom i a l'interior s'hi han localitzat nombroses restes de ceràmica, peces de bronze i objectes de ferro, sobretot eines agrícoles; a més dels murs que conformaven les cases i sitges que permeten aproximar-nos a la vida dels seus pobladors. De planta ovalada, el poblat està cercat per una notable muralla, feta de grans blocs de granit, de la que actualment només se'n coneix una única porta d'accés. Aquesta es troba orientada a migdia i està flanquejada per dues torres quadrades. Malgrat la solidesa de la fortificació, la part més ben conservada és la que es troba a l'est.
Va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional l'any 1963.
De propietat municipal, el seu accés és lliure durant tot l'any
