Centre històric

L'origen de l'actual centre històric s'ha de cercar en el raval que es va anar creant al voltant de la ciutadella a partir del segle XVII. Els desastres de la guerra i sobretot els desperfectes causats pel setge de 1645 a la vila medieval, el nucli originari de la població, conformen l'estímul per a que els rosincs optin per reconstruir els seus habitatges, de mica en mica, fora muralles. A finals del segle XVIII el nou raval de Roses ja és una població extramurs, deslligada de la jurisdicció militar de la Ciutadella i 

amb unes 300 cases. La vida a l'antiga vila medieval es veu reduïda a l'ús del monestir de Santa Maria fins que el 1796 es trasllada el culte al nou temple parroquial, l'actual església de Roses.

El nou raval creix a finals dels segle XVIII, en un moment d'expansió econòmica, al NE de la Ciutadella i mica en mica es va transformant en el que avui coneixem com el centre històric de Roses. El nou centre urbà s'articulà a partir de la nova església de Santa Maria de Roses i els nous habitatges de planta i pis que es construeixen als carrers del seu voltant, seguint un urbanisme planificat i deixant enrere les antigues muralles que són abandonades.

Finalment durant el segle XIX la primera línia de mar es monumentalitza. Les cases modernistes i neoclàssiques són el testimoni de la prosperitat de Roses durant el segle XIX i XX i evoquen el record d'una època on el comerç era pròsper i les famílies adoptaven un estil constructiu vinculat amb els indians. Exemples d'aquest temps i estil arquitectònic són moltes de les cases que es troben a la plaça Catalunya (l'actual Ajuntament n'és un exemple) i al carrer de davant, el carrer Dr. August Pi i Sunyer.

Més informació