Escenaris geopolítics 2030: una nova realitat en temps d'incerteses

A càrrec del professor Javier Albarracín, llicenciat en Ciencies polítiques, especialitzat en relacions internacionals per la UAB.

Dijous 1. Mediterrani 2030. Una regió resum i laboratori del món. Cap a on anem?

• La Mediterrània és una de les zones del món a on els canvis econòmics, climàtics, demogràfics i geopolítics està canviant més ràpidament. La Mediterrània és un laboratori de les dinàmiques globals més urgents a les que ha de fer front el món.

Dijous 8. Les economies emergents: les protagonistes del nou equilibri de poder global.

• Des de la II Guerra Mundial, el sistema econòmic, financer, tecnològic i institucional global ha estat liderat indiscutiblement pel que s’anomena ‘occident’. No obstant, profunds canvis econòmics, promoguts paradoxalment pel propi ‘occident’, han afavorit a les darreres dècades l’aparició d’un món multipolar.

Dijous 15. El Sector agroalimentari com a factor creixent de poder i de batalla geopolítica.

• Conflictes, inestabilitat, disrupcions globals, trencaments de la logística, nous actors internacionals, creixement demogràfic, nous models de cultiu, el nou paper dels estats, l’especulació per part de les multinacionals... tots aquests són reptes creixents estan tensionant la producció i el subministrament d’aliments a nivell global.

Dijous 22. A on queda la UE en el nou escenari geopolític global que s’està dibuixant?

• La Unió Europea és un poder tou. La seva força han estat l’economia, la seva capacitat normativa i d’exportar lleis, i la seva estabilitat. Però el món ha canviat: ja no son les normes i les lleis les que marquen les relacions internacionals. Estem en un context de fets consumats; de poder dur. Un escenari a on els líders i els països que marquen l’agenda no ho fan sobre la base de la governança i els acords ja existents. És una realitat més líquida, a on els interessos puntuals i tàctics, i no pas els aliats estructurals, marquen les fràgils aliances.