"Jo, Júlia" de Júlia Domínguez

A càrrec de la Núria Esponellà i l'editora Montserrat Cufí.

‘Jo, Júlia’ és la història d'una dona extraordinària —filla mitjana de tres germans, l'Andreu el gran i la Roser la petita— que commou i encoratja. Comença a Santiago del Campo, el poble de Càceres dels seus pares, la Carme i en Fèlix; passa per Barcelona i Berga, entre altres localitats catalanes. Allà, a Santiago del Campo, la vida s'obre pas a través de la Júlia, però s'ensorra amb la mort del seu pare Fèlix, quan la Júlia té nou anys. La història finalitza ben entrada la seixantena de la protagonista, a Palamós.

El retrat costumista de l'època, la falta de recursos econòmics, la dictadura franquista amb totes les seves restriccions i el paper de la dona reclòs i reduït a l'absurd, amb total pèrdua del seu poder, en contraposició a un pensament lliure, bondadós i massa avançat; el de la Júlia. L'enigma dels Joseps —homes despòtics, egoistes i infidels—, la mà negra d'un ésser proper i estimat i la traïció familiar. Aquest és el marc per on discorre aquesta novel·la.