ROSES CULTURA A CASA. Josep Ministral

Entrevista al pintor Josep Ministral en motiu de l'exposició que va realitzar a la sala d'exposicions de Ca l'Anita de Roses l'any 2019.

Text catàleg: Hi ha pintors que neixen en una terra i s’hi mantenen arrelats per sempre. La seva obra necessàriament ho reflectirà: no es pot entendre el seu art sense la relació de perti- nença a un determinat territori. L'Empordà tradicionalment ha estat una terra d'artistes que han explicat allò universal a partir d'allò més local. En l'actualitat, en un món cada vegada més virtual i immaterial, l'obra d'aquests artistes, com és el cas de Josep Ministral, és una reivindicació del paisatge, de les arrels, de la terra. Però també de la mateixa pintura, de la pintura com a materialitat, com a recerca dels colors i les formes de la infantesa que ens acompanyaran al llarg de la nostra vida. Mirar la natura és per aquests artistes un exercici constant i necessari. També ho és la memòria. Allò viscut, allò perdut en el passat, però present en la mà que pinta, en l'ull que mira. L'obra de Josep Ministral recorda aquells colors i formes. La seva pintura és sempre a primer cop d'ull dolça acollidora, lluminosa, canviant, voluble, juganera, musical, però, també, com la nostra terra tramuntanada, profunda, misteriosa, màgica. La col·lecció de pintures que en Josep Ministral exposa a Ca l'Anita ens parla d'aquesta relació entre la natura i els nostres records. De la memòria que resta incrustada en el paisatge. Per això cal prendre's el seu temps, mirar atentament i deixar que els nostres records construeixin les imatges. Faríem bé de seure en un banc o cadira i contemplar cada un dels quadres. A poc a poc l'ull anirà acostumant la mirada i començaran a sortir els diferents plans que confor- men la imatge. Les formes, els colors, que en un primer moment dominaven tota la composició aniran deixant pas al dibuix, i s'obrirà davant nostre un món recognoscible: l'Empordà. Una vegada superat aquest primer moment, l'espectador, ja acostumat i conscient de què està mirant, va traspassant els diversos plans i entra dins el quadre, l'espai bidi- mensional es transforma en un espai visitable no a partir de les tres dimensions, sinó a partir del color. Un espai íntim i personal on habiten tot una sèrie d'infinites formes que sembla fer-se i desfer-se constantment segons els records de cada espectador.

Toni Martínez, historiador de l'art.