PAISATGES

EXPOSICIÓ DE FRANCESC GUILLAMET

08.07.17

Inauguració: El 8 de juliol a les 12 h

Data exposició: Del 8 de juliol al 6 d'agost de 2017

Francesc Guillamet
Paisatges

Francesc Guillamet és un dels grans referents de la fotografia gastronòmica i un dels principals artífex de la revolució estètica que aquesta ha experimentat en les darreres dècades al nostre país.

És l’autor de les imatges de les 1.846 receptes que formen el catàleg del Bulli i la seva relació amb el restaurant de Cala Montjoi ha quedat plasmada en 10 llibres més. També és autor de les fotografies dels tres primers llibres dels germans Roca i d’altres cuiners com Carme Ruscalleda, Xavi Sagristà, Paco Pérez, Xavi Pellicer, Carles Gaig o Jordi Cruz, entre molts altres. També ha estat el fotògraf dels set volums de l'Enciclopedia de cuina Catalana i els tres de cuina Mediterrània de Jaune Fábrega. En total, més de setanta llibres. Actualment realitza les fotografies del primer llibre del Cheff Akrame i dels tres cuiners de Compartir-Disfrutar.

Paral·leament a aquest dilatada trajectòria professional al mon de la gastronomia, al llarg de la seva vida ha anat elaborant un treball molt personal, sempre en Blanc i negre argèntic, centrat en el bodegó i el paisatge dels Pirineus i la natura més propera de l’Empordà.

Una de les formes d’aproximar-se a l’extensa trajectòria de Francesc Guillamet és a partir de paraules com Fidelitat o perseverància. Fidelitat a una manera de treballar, de produir, a una manera d’entendre la fotografia, a una forma i un respecte per la professió que sovint s'assemblen més a l’artesà que a l’artista, però tot i així, radicalment contemporània pel que fa a la creació i altament reivindicativa d’una forma de ser de l’artista.

En un món a on la sobreproducció d’imatges donen lloc a la caducitat continua i la redució de les fotografies, a on la tècnica esdevé simplement una eina efectista i plana per tal d’aconseguir likes que seran oblidats per una nova onada imatge. La proposta de Francesc Guillamet és lenta, necessita de temps per aturar-se i observar-la, precissa, estudiada, rica en contingut i forma.

Els seus paisatges semblen retornar l’aura perduda de la naturalesa. Allò que fa dels paisatges propers (en aquest cas de l’Empordà) una cosa llunyana a l’hora. Impossible d’abastar, sublim, i fins i tot, difícil d’entendre.

Son simplement fotografies en blanc i negre, però extraordinariament riques en la seva infinita matització de grisos. La mirada de l’espectador es perd en la sucessió de planos que equilibren les imatges, i queda atrapat en la foscor del negre, gairebé adsolut, que amaga, però a la vegada mostra, la nostra petita existència.

Aquest lloc web utilitza "cookies" pròpies i de tercers per oferir-te un millor servei. En navegar-hi n'acceptes l'ús. Més info
ACCEPTAR
eventis